Fill d`un pagès més aviat benestant propietari del Mas Rocaguinarda d`Oristà. Als 19 anys, desprès d`haver tingut raons amb els batlles d`Oristà, anar a Vic amb el seu germà Cebrià,hereu del mas,per aprendre un ofici,allà ingressà a les horts d’un Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic.

Tot seguit (1602) es remarcà en l`atac i en la presa del palau episcopal i comenta la vida de bandoler. Dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins al 1611.

Actuà per Solsona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà.

El febrer de 1610 assetja amb 200 homes Vic imposant l`hegemonia dels nyerros sobre la ciutat. El juny de 1610 el duc de Monteleone, sabent que Rocaguinarda s’inclinava per una petició d`indult a canvi d`anar a servir al rei, cursà la petició d`indult a Madrid, però el Consell d`Aro la denegà.

Durant la lloctinència del bisbe de Tortosa, Pedro de Manrique, desprès d`un sometent general aconseguí que Rocaguinarda i Morell, que havien reunit llurs quadrilles, s`acollissin a un perdó (1611) i que Rocaguinarda embarqués a Mataró amb la seva gent com a capità dels terços castellans vers Nàpols, on encara era l’any 1635.